Coca amb pebres tapada

Coca amb pebres tapada, però destapada també. La coca amb pebre vermells, escalivats al forn, és un clàssics dels estius menorquins. Tapada té l'aspecte d'una empanada. Creim que es tapa perquè el gust del pebre es manté més sucós, i com que no deixa eixugar tant, el pebre no queda tan sec com quan es fa la coca destapada. Si la voleu sofisticar, hi podeu afegir tonyina, espinacs, ous durs...

abans d'enfornar

la coca ja cuita

 Ingredients
Es fa la mateixa pasta que la coca salada ja explicada a l'entrada de la coca amb tomàtiga, consultau-la allà

6 Pebres  vermells escalivats o torrats
Alls, oli, sal
1 ou

Elaboració
S'estén una capa de pasta més gruixuda en una llauna untada d'oli. Convé que fan facin unes voreres tot al voltant. Sofregiu els pebres tallats en tires amb oli i alls dins una paella. Posau-hi els pebres tal com mostra la foto, quan els pebres són freds. Col·locau una capa de pasta més prima damunt, i feu-hi uns quants forats amb una forquilla. Finalment es pinta amb l'ou batut i s'enforna a 175º durant mitja hora aproximadament.

Panadera de rotja

De panaderes n'hi ha un munt, de be, d'espàrrecs, de porc, de verdures... De les més sucoses, mai millor dit, és la que es fa amb un peix de carn excel·lent, la roja, pronunciat rotja, que a l'altre cap de l'illa en diuen cap roig. Panadera deu venir de pa i es devia referir a les sopes de pa que s'hi posaven. Ara hi posam patates. S'hi poden afegir altres verdures com mongetes verdes, carxofes, però amb un bon sofrit i les patates ja queda deliciós. Surt una mena de caldereta.

Ingredients
Rotja (a voler): dues de mitjanes
sofrit (alls, pebre verd, ceba, tomàtiga madura i juliverd)
patates
aigua o millor fumet fet amb els caps de la rotja
oli i sal

Elaboració
Primer es fa el sofregit en una tià, millor tallat en petit, però s'àvia Juanita el passa per la batedora una volta ja és cuit perquè queda més fi. Es pot sofregir el peix tallat a trossos dins mateix del sofregit. Després, a part es es bull el fumet amb els caps i peix de roca amb una mica de tomàtiga, ceba, all, àpit i sal. Es tira el brou colat dins el tià, més o menys un plat per persona. Finalment es tiren les patates escantellades i es deixen bullir uns deu minuts. Si no vols sofregir el peix, primer has de bullir les patates amb el brou i llavors s'hi afegeix el peix, que basta cinc minuts. Bon profit

Púding d'ensaïmada

Cuina d'aprofitament. Després de Sant Joan sobren les ensaïmades, i una recepta per aprofitar-les és fer-ne un púding. A vegades és convenient de torrar l'ensaïmada dura. Per fer púding es pot aprofitar altres tipus de pastes ja passades com el pa, galetes estofades...

Ingredients
100 gr. de sucre
1 litre de llet sencera
4 ous frescs
ensaïmada
caramel

Elaboració
Es mesclen tots els ingredients, desfent l'ensaïmada en trossos. S'hi pot afegir una mica de vainilla o canyella o llimona. S'aboca en un motlo, no del tot ple perquè la massa puja amb l'escalfor. Es cou al forn a 175 º uns 30 minuts. Amb un escuradents es comprova si la massa és cuita si surt sec.

ensaïmada menorquina

Les famoses són les mallorquines, que a Menorca també es fan. Però l'ensaïmada que a casa fa s'àvia Juanita i que és la tradicional de les festes és una ensaïmada ben diferent. Ara que som a dos dies de les festes de Sant Joan, les cases es preparen les menges tradicionals d'aquesta celebració tan senyalada. Les nostres ensaïmades de festa són grosses, estofades, per compartir enmig de la taula i moltes vegades amb una escudella de xocolati espès per sucar-hi un bocí. Hi ha forns a Ciutadella que fan unes ensaïmades de Sant Joan delicioses. Aquesta ensaïmada, en una mida més petita són les que se serveixen a la convidada de caixers per les festes de Sant Joan.

Ingredients
1200gr farina de força
9 ous
400 sucre
250 gr sèu i mantega
50 gr llevat
Una tasseta d'aigua

Elaboració
 Es posa el sucre a la pastadora i mig got d'aigua teba amb 50 grams de llevat. Quan ja es fon s'hi posen els 9 ous sencers, abans convé que siguin batuts. Quan ja és ben mesclat s'hi tira  el saïm de porc (sèu) i la mantega i es trona a batre. La farina s'hi posa a poc a poc (un quilo), a vegades no cal tota la farina. Es torna a pastar fins que la tenim lligada  (s'àvia diu pasta fina). S'ha de deixar reposar 5 hores perquè estovi. Llavors es fa la tira recargolada per donar-li la forma d'ensaïmada i posada damunt un paper de forn es deixa estovar 5 hores més. S'enforna a 120 graus (foc fluix) durant una mitja hora. Quan és cuita i refredada es decora amb sucre en pols: neu dolça sobre el turó torrat.

Com es menja? els petits amb un tros de xocolati. Per berenar amb el cafè amb llet. Per les festes amb xocolati cuit. Ara per Sant Joan és una menjua imprescindible. Alerta amb els delicats de ventrell.

Carabassonets plens

Una meravella de la cuina tradicional menorquina. La gent de fora, i nosaltres també, els qualifica de primera categoria, juntament amb les albergínies plenes. Els carabassonets plens i les albergínies es fan de la mateixa manera. És un plat molt natural, plenament vegetarià i es pot servir a qualsevol panxó. Com que es menja fred i són bones de traginar, no solen faltar a les berenetes de vora la mar i a les festes de convidats. Hi ha moltes maneres de fer-ho i de gustos ben diferents. Aquesta és la nostra. La millor manera de menjar-s'ho és damunt una llesca de pa.

Ingredients
10 carabassonets
sofrit amb 2 cebes grosses, 2 tomàtigues madures, pebre verd i 5 alls (hi predomina la ceba)
molla de pa ( un coc)
2 ous
una mica de llet
tem
pa rallat
oli d'oliva
sal

Elaboració
Es posen a bullir amb aigua i sal els carabassonets, sense els tronxos i tallats per la mitat de pam llarg.
Després de 10 minuts, es retiren i es posen a escórrer perquè treuen molta d'aigua. Es fregeix el sofrit, ben cuit. Llavors es buida la popa dels carabassonets i s'afegeix al sofrit amb una mica de molla de pa banyat amb llet i es mescla. Quan aquesta pasta ja és freda, llavors s'hi posa dos o tres ous. N'hi ha que ho trituren molt. Dins una palangana es col·loquen les barques, o sigui les meitats dels carabassonets i s'omplen de la pasta feta. S'espolsa damunt el pa rallat i una mica ( o molt) de tem, dit també per qui no ho sap, farigola. Es rega d'oli d'oliva i se sala. Una volta preparada la palangana, s'enforna 30 minuts a 180 graus.

Coca d'albercocs

L'estrella de les coques de s'àvia Juanita. Diuen les seves vesines que és la millor coca de Ciutadella, amb permís de les coques del forn del Ranxo, també esplèndides. La combinació de la fruita lleugerament àcida amb la dolçor de la pasta fa que aquesta coca sigui de les més celebrades. Per suposat surten millors a principis d'estiu, quan maduren els petits albercocs dolcíssims de Menorca. La que presentam aquí, però, és feta amb talls d'albercocs en almívar.

Ingredients
300 gr. de patata bullida
150 gr. de mantega cuita
250 gr. de sucre
2 ous
80 o 100 gr, de llevat
800 gr. de farina de força

Elaboració
S'aixafa la patata bullida i es mescla amb el sucre i la mantega. Llavors s'hi afegeix els ous fins fer la pasta homogènia. S'esmicola amb els dits el llevat. Es deixa reposar tres o quatre minuts fins que el llevat es fon. Per acabar es posa poc a poc la farina i es pasta. Si es fa amb pastadora elèctrica no us cansareu tant. Amb les mans untades d'oli d'oliva es trona a pastar damunt la taula i es donen tocs enèrgics per estovar-la. Es torna a posar dins el bol i s'espera fins que tova molt, és a dir fins que creix ben bé el doble. S'unta una llauna d'oli i damunt s'hi posa un paper de barba i s'hi estén la pasta. Així ha de tornar a estovar per tercera vegada. Després s'hi col·loca la fruita (albercoc en aquest cas, però s'hi pot posar qualsevol altre fruita) No s'ha de pitjar la fruita dins la pasta, només posar-la damunt. Abans d'enfornar es posa sucre damunt la pasta, de forma generosa. Es posa al forn a 160 graus uns 20 minuts ( el forn ja ha de ser calent). Amb aquestes mesures dels ingredients surten dues coques de la mida d'una llauna. Convé de coure-les per separat. Per presentar-la es posa sucre en pols quan ja ha refredat.

Variant especial
Amb la mateixa pasta es fa la coca dolça amb sobrassada, un manera molt menorquina de combinar dolç i salat. Resulta sorprenent i deliciosa. Els menorquins amb la sobrassada feim de tot, i no només en sentit figurat.

Oliaigua amb espàrrecs

És del tot sorprenent que un plat com l'oliaigua no sigui una de les ofertes gastronòmiques més especials dels restaurants menorquins. Totes les cases tenen aquest plat incorporat de forma natural i habitual en les dietes, perquè a més de senzill, és econòmic, molt nutritiu, tradicional i d'un gust excel·lent. Per als menorquins l'oliaigua és l'emblema de la nostra cuina. És cuina de pobre, però d'una saviesa profunda, arrelada, assenyada... Antigament es menjava en tots els panxons, per berenar, per dinar, per sopar. El més normal és que els restaurants el donin a conèixer als turistes i també seria gran cosa que els xefs sabessin reinterpretar amb modernitat aquest plat excel·lent.  Hi ha per suposat moltes versions, moltes maneres de combinar ingredients. Avui hem pres molt de gust, perquè el nostre oliaigua preferit és el que feim amb espàrrecs verds, de ses nostres tanques.

Ingredients (per quatre persones)

un manat d'espàrrecs silvestres de Menorca
quatre grans d'all
quatre tomàtiques de ramellet
un pebre verd
una ceba
oli, sal (julivert si n'hi voleu)
llesques primes de pa per escaldar
un plat d'aigua per persona

Elaboració
Es sofregeixen les verdures per fer-ne un sofrit. Quan ja és cuit, s'hi tira l'aigua i se sala. Una volta bull l'aigua, es tiren els espàrrecs uns deu minuts. Finalment cadascú es posa les llesques de pa perquè s'escaldin dins el plat.