Etiquetes

diumenge, 20 de desembre del 2015

Crespellets

Els crespellets són unes galetes tradicionals de la cuina menorquina. Són d'elaboració i d'ingredients senzills i per açò mateix resulten boníssims. Quan érem al·lots les berenetes més delicioses eren crespellets amb una presa de xocolati.


Ingredients
1 got i mig d'aigua teba
50 gr. de llevat
350 gr. de sèu
sucre
1 kg de farina

Elaboració
S'esclaf l'aigua per fondre el llevat dins un tià o un bol. S'ha afegeix tres cullerades de sucre, el sèu (saïm) i en darrer lloc la farina. Normalment no cal tot el quilo, perquè convé que la massa no quedi enganxosa. Es pasta tot i es deixa tovar uns quinze minuts. S'elaboren els crespellets amb un motlo (n'ha de diferents formes i mides). S'estén la pasta damunt farina. És important que quedin molt prims. Es punxen amb una forquilla i es posen a coure al forn a 150 graus, uns quinze minuts. Couen ràpid i s'ha de vigilar. Els nostres van quedar una mica torradets. Quan ja són cuits s'hi posa sucre. Si posau el sucre abans d'enformar, el sucre queda més cruixent, caramelitzat.

dilluns, 7 de desembre del 2015

Peix al forn

Quan tenim un bon peix, d'una mida gran, és bona idea fer-lo al forn. Es pot fer amb peixos com pagell, orada, pagre, etc. A la plaça de Ciutadella tenim una bona varietat de peix fresc. La manera més pràctica de fer-lo és amb patates i tallades de tomàtiga.


Ingredients:
Peix fresc (molls, orada, pagre)
Patates
Tomàtigues
juliverd
vi blanc
all
sal
Oli d'oliva
aigua  

Elaboració
Talla les patates en rodanxes fines de manco d'un centímetre i posa-les al fons de la font untat amb una mica d'oli. Col·loca-hi el peix. Si és molt gros, fes uns talls a la carn. Distribueix les tomàtigues a sobre. Posa-hi els alls  i el julivert i salau-ho tot. Regau una mica amb el vi i mig got d'aigua. Ho posau al forn mitja hora o tres quarts. Si vols hi pots posar pa rallat i pebre dolç, opcional

dijous, 26 de novembre del 2015

Croquetes

Les croquetes, ja ho sabem, són fetes de les restes de carn que a vegades sobren del bullit d'un brou. Però són tan bones que avui les feim ben a posta. Hi ha cuiners que s'estimen més fer el pollastre al forn en lloc de bullit perquè queda més gustós.Vostès mateixos. Si en lloc de comprar el pa ja ratllat en paquet, agafau pa de  dos dies i el torrau just una mica i llavors el triturau amb una picadora elèctrica, l'arrebossat queda més bo.



Ingredients
 mig pollastre (una cuixa i un pit)
1 ceba grossa
1 pastanaga
50 gr. de mantega
oli d'oliva
1/5 litre de llet
3 cullerades de farina
1 ou
sal i pebre blanc
pa rallat

Elaboració
S'aprofita la carn del pollastre i les pastanagues bullides d'un brou. Es tria la carn i es tritura amb la pastanaga. En un tià es posa mantega i un raig d'oli d'oliva per sofregir la ceba. S'hi afegeix la llet i tres cullerades de farina sense deixar de remenar. Se sala i el pebre i es cou uns deu minuts fins que queda ben espès. S'hi afegeix la carn triturada i un ou sencer batut sense deixar de remenar. Aquesta pasta es deixa dins la nevera unes hores perquè agafi consistència. Llavors es fan les croquetes donant forma a les croquetes i es passen per pa rallat per arrebossar-les i es posen a fregir en abundant oli a foc molt fort. Quan es treuen, s'han de posar en paper absorbent per treure'n oli.

dissabte, 21 de novembre del 2015

Fideus amb rajada

Els plats menorquins tenen el sofrit com la base de moltes variables: per la carn, per al peix i per les pastes. Es fan menjars canviant simplement el condiment principal. És el cas de la rajada.



Ingredients
6 trossos de rajada
2 cullerades soperes de fideus (núm. 1 o 2)per persona
4 cebes tendres
5 tomàtigues de ferro
mig pebre verd
2 fulles de julivert
oli, sal i aigua (3 plats per persona)

Elaboració
Es posa a bullir a foc lent la ceba, la tomàtiga, el pebre i el julivert trossejats durant 30 minuts. Després se cola i dins el brou que es fa s'hi tira la rajada i els fideus junts durant deu minuts. Per acabar s'hi tira un raig d'oli d'oliva.

Arròs de la terra

L'arròs de la terra és un dels plats més singulars de Menorca. Diuen que és una herència gastronòmica de la cultura àrab (Menorca va ser àrab més de 300 anys), com ho és el cuscús de Pasqua. Avui s'àvia Juanita n'ha fet. Li ha vam demanar perquè feia molts d'anys que no en feia. L'arròs de la terra és un blat amb pellofa que es bull, s'eixuga i s'esmicola, per açò ja ve preparat. Ha comprat el blat d'uns pagesos de Ciutadella que venen al mercat. Ha estat molt bo. Com tota la cuina tradicional, es tracta d'una recepta senzilla: blat triturat, sofrit, costella de porc, sobrassada i botifarró.


Ingredients
300gr. d'arròs de la terra (blat)
Botifarró negre
sobrassada tendra
costelles pelada de porc
1 ceba petita
4 tomàtigues de ferro
una cabeça d'alls
oli d'oliva, sal i una fulla de llor

Elaboració
Dins un bol es posa el blat i s'hi tira aigua bullent, es tapa i es deixa reposar durant quinze minuts. Seguidament s'escorre amb un colador molt fi i es col·loca dins un tià de terra. En una paella es fregeix les costelles de porc amb una mica d'oli. S'hi afegeix la ceba tallada molt fina i les quatre tomàtigues pelades i sense pipides i els alls, s'hi afegeix una mica d'aigua. Després es cou durant una hora amb foc baix. En una paella es fregeix el botifarró i la sobrassada tallada a trossos. Dins un tià es mesclen tots els ingredients amb una fulla de llorer i un raig d'oli i es posa dins el forn quinze minuts a 75 graus.


diumenge, 15 de novembre del 2015

Llentilles, pronunciat llenties

Cada dues setmanes llenties. Quan ets infant no agraden gens, quan ets major, és el millor plat. Qualcú diu, com passa amb altres menjars, que són millors amb un dia de repòs. Provau-ho. La nostra recepta és la més senzilla, tanmateix aquest plat es pot cuinar amb algunes altres verdures, les més comuna és la pastanaga.



Ingredients
500gr de llenties
4 costelletes pelades de porc
3 patates
sofrit de ceba, all, pebre verd i tomàtiga
aigua, sal, oli

Elaboració
 Se renten les llenties amb aigua. A part es fa el sofrit en una paella amb tots els ingredients. Dins una olla s'hi posa aigua de pluja o aigua mineral, quan bull es posen les patates tallades  a cantells. Tot d'una s'hi tira també el sofrit ja fet i les costelles pelades de porc. A vegades se sofregeixen les costelles en una paella a part i s'hi tiren ja cuites després. Tot ha de coure 45 minuts. Es tasta de sal i ja està.

Bunyols de Tots Sants

Ja tenim l'arrop fet. Per Tots Sants és tradició menjar un dels dolços més tradicionals, els bunyols, una bomba calorífica que prepara el cos per a l'hivern. El moniato és opcional, però molt recomanable perquè queden més gustosos.



Ingredients
200 gr. de patates i moniato
100 gr. de sucre
250 gr. de farina
2 ous
25 0 50 gr. de llevat de forn
1 cullerada de mantega o oli

Elaboració

Es posa a bullir la patata i el moniato (pronunciat munyaco en menorquí,  boniato pels catalans) i una volta cuit es passa pel passapuré o simplement s'aixafa amb una forqueta. S'hi afegeix el sucre i els dos ous batuts. Després s'hi posa el llevat esmicolat. Si es vol que tovi ràpid s'hi posa més quantitat, tal com indicam als ingredients. S'hi afegeix primer la mantega i llavors la farina i es pasta fins que quedi una textura blana. Es deixa tovar una hora tapada amb un pedaç. Es posa una paella fonda al foc amb molt d'oli. Es modelen els bunyols mirant de formar un forat amb els dits i es tiren a l'oli ben calent. Cal que es vagin girant per coure'ls de manera uniforme de cada costat. Es fan ràpid i cal estar alerta. Com que la pasta és enganxosa convé de banyar-se amb aigua o oli els dits. Quan es treuen els bunyols cuits els hem de posar damunt paper de cuina per absorbir l'oli. Per presentar-los s'espolsa amb el sucre glacé. Se sol menjar sucant el bunyol dins l'arrop o mel.

diumenge, 8 de novembre del 2015

Calamaret cap secret

La cuina tradicional sol ser senzilla. Per exemple, el peix i el marisc, la millor forma de cuinar-ho és a la planxa, amb pocs ingredients, perquè ja són prou gustosos. Els calamars que es pesquen durant la temporada a la badia de Ciutadella són tan bons que es poden cuinar de mil maneres. La manera més senzilla, potser la millor, és fer-los a la planxa, una mica de sal, una mica de julivert i una mica d'all. Oli d'oliva i qui ho vulgui sofisticar, que hi tiri un raig de vi blanc.El vi fa una salseta amb el suc que treuen els calamars i és boníssim per fer-hi molletes.  Prou i basta. La fotografia parla sola.


Ingredients
Calamars petits
julivert
alls
sal
oli d'oliva
vi blanc

Elaboració
No n'hi ha. Tan sols es fan nets els calamars i en una paella amb una mica d'oli e fregeixen amb un polsim de sal. Quan són mig cuits s'hi afegeix l'all i el julivert i el raig de vi.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Ciurons de tota la vida

Quan torna el fred, tornen els plats de cullera. Els llegums són l'aliment més oblidat de la cuina actual, i en canvi eren el més presents en la cuina tradicional. Llavors la gent vivia de ciurons, llenties, guixons, mongetes i sort en tenien. Eren el plat de cada dia, molt nutritius i saludables, a més de ser sostenibles des del punt de vista ecològic. A casa en menjam cada setmana perquè s'àvia Juanita en fa una olla gran per tots. De fet, excepte a l'estiu, una setmana fa ciurons i una altra cuina llenties.


Ingredients
Per al sofrit: 1 kg de tomàtigues, 1 pebre verd, 4 grans d'all, 2 cebes
Costella pelada de porc
600 gr. de ciurons
Espinacs com a verdura opcional
aigua de pluja
oli i sal

Elaboració

El vespre abans es posen els ciurons en remull en aigua de pluja fins a tapar-los amb un pessic de sal. Al matí es passen d'aigua dues o tres vegades. Es cou el sofregit en un tià i quan és cuit s'hi posen les costelles que s'han sofregit a part i s'acaba de coure. Es tiren els ciurons, quan bull l'aigua de pluja, dins una olla durant dues hores. S'hi afegeix llavors el sofregit amb les costelles. Finalment, deu minuts abans s'hi poden afegir els espinacs.

dimarts, 13 d’octubre del 2015

Guixes

Molta gent no deu saber què són guixes. Hem perdut molta cuina de llegum, i entre el llegum n'hi ha que encara s'ha perdut més. És el cas de les guixes i els guixons. Avui s'àvia Juanita n'ha fet per tots. Les guixes són com els ciurons i tenen un gust semblant, però és un menjar poc apreciat. De fet es cuinen de forma ben igual.


Ingredients
300 gr de guixes per a 6 persones
aigua
sal
costelleta de porc
sofrit  (ceba, pebre verd, alls, tomàtiga)
patates
pastanaga
oli d'oliva


Elaboració

La nit abans es posa en remull les guixes crues, millor amb aigua de pluja. S'han de passar amb aigua diverses vegades perquè quedin ben netes. Es couen amb aigua de pluja freda dues hores a foc lent. Després en un tià es sofregeixen les costelles de porc i es fa el sofrit. Quan ja és cuit, s'hi afegeixen les guixes. Finalment s'hi posen les patates i la pastanaga tallades a trossos i es cou uns deu minuts més.

 
les guixes crues

el plat de guixes cuinat

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Codonyat

A la tardor, santmiquelnadal com es deia antigament entre la pagesia, és temps de fruits deliciosos. Les magranes, els codonys, els bolets... Els codonys és una fruita tosca que sol merèixer poca atenció, però que resulta imprescindible per fer una de les melmelades més emprades per a la rebosteria tradicional menorquina, el codonyat. Ara la gent empra el castellanisme membrillo. El trobam sobretot com a farcit dels pastissets. És curiós observar com el groc pàl·lid de la polpa del fruit canvia el color fins al roig intens quan es cou.

 Ingredients
1kg de codonys
1 l. d'aigua
250 gr. de sucre

Elaboració
Es pelen els codonys i es treuen el cor. Es posa dins una olla amb un litre d'aigua i el sucre i es deixa reposar durant tres hores. Llavors es cou a foc molt lent durant 3 hores més. Segons la textura que es vulgui es pot batre fins a quedar al gust.

   

dilluns, 21 de setembre del 2015

Arrop

La gent de fora de Menorca no deu conèixer aquesta paraula. Es refereix a una mena de mel untuosa feta a base de fruites de finals de tardor, com un xarop dens i molt dolç que sol acompanyar els bunyols de Tot Sants. És una de les feines que cada anys també feim a ca nostra, calderó ple i un bull que dura hores com el del figat. L'arrop també s'empra per condimentar les carns. Nosaltres feim una caldera gran, però per fer un arrop a casa el temps del bullir es redueix molt més. El resultat és un most dens, concentrat, molt aromàtic i dolç que, en sucar-hi un bunyol et ve a la memòria la fruita torrada pels mesos de sol.

tutifruti a la caldera

primer bull de 5 hores

passat pel sedàs de tela

el suc resultant de la primera bullida




dins el sedàs hi queda la matèria sòlida




segona bullida

tercera bullida per segellar els pots plens

feina llesta










Ingredients
figues de cristià
figues de moro
raïm
meló
carabassa
aigua
sucre

Elaboració
Es fiquen, en la proporció desitjada, diverses fruites dins el calderó amb aigua. Les fruites no es pelen, ni es treuen els pinyols, fins i tot el raïm s'hi posa amb el burcany, perquè tot és aprofitat. En el nostre cas: figues de cristià, figues de moro, rem, meló i carabassa. Es bull durant unes vuit hores sense deixar de remenar.  Les fruites queden molt dissoltes per efecte del bull i llavors s'ha de colar amb una tela fina (un pedaç de cotó amb doble capa) fins que s'exprem del tot per treure tot el suc i la substància. Llavors es posa dins una altra caldera per fer-la bullir durant unes quatre hores més a fi de reduir-lo que és quan s'hi afegeix el sucre (més o menys un 10%). Agafa un color fosc de caramel torrat. Mentre és calent és més líquid, però quan refreda es torna espès com una mel. Llavors es posa dins els pots de vidre tancats i es bullen per treure'ls l'aire i quedar segellat.

dimecres, 2 de setembre del 2015

Figat

Les confitures de Menorca són moltes i memorables, però n'hi ha una que resulta molt idiosincràtica, singular, molt indígena. És la melmelada feta de figues i se'n diu figat. La gent que la prova en queda enamorat. Cada any en feim una o dues calderes. La nostra caldera és d'aram, com les antigues i hi caben uns 80 quilos de fruita. L'elaboració és lenta perquè cou devers unes 6 hores a foc de llenya. Hi ha gent que a casa se'n fa una olleta i així tenim una confitura que es guarda durant mesos tot aportant una bomba calorífica per combatre els freds hiverns crus de l'illa. Les fotos es veu una mica el procés.

Ingredients
No posam les quantitats perquè cadascú fa les seves


figues de cristià (poden ser de diverses castes)
meló (s'aprofiten els que no han madurat bé)
sucre blanc
pell de taronja seca
anís (batafaluga)

Elaboració
Primer es tritura amb una capoladora, tant el meló com les figues. Llavors es cou tot junt sense deixar de remenar. En el nostre cas açò ens du unes sis hores, feim torns, i entremig dinam. Quan ja queda espès, llavors primer la pell de taronja capolada i la batafaluga. Finalment s'hi tira el sucre fins que queda color de mel, s'enfosqueix perquè el sucre es fa caramel. Es remena durant una mitja hora més. Quan està ben espès es retira del foc i s'omplen els pots.
Perquè el figat es conservi, s'han de bullir els pots ben tancats durant deus minuts. Antigament es posava el figat dins un tià tapat amb paper.







divendres, 14 d’agost del 2015

Reportatge El sofrit de l'estiu

Cada estiu per aprofitar la temporada de verdures per al sofrit (tomàtigues, cebes, pebre) feim a casa una caldera de sofrit que llavors posam en pots de vidre reciclats i els guardam per tot l'hivern. És una feinada però té l'avantatge de disposar dels sabors de l'estiu en ple hivern. Tenir el sofrit fet et resol la meitat d'un dinar. Hem fet un reportatge fotogràfic.
escena campestre amb tomator al fons

la ceba tallada

varietat de tomàtiques madures

alls i pebres

al foc de llenya tot és més bo

feina final, els pots bullits per guardar-los

dos dels millors contribuents

dimecres, 12 d’agost del 2015

Oliaigua, plat nacional de Menorca

Ja en vam parlar en una entrada anterior. Ara hi tornam amb la versió més tradicional. L'oliaigua és el plat per excel·lència de Menorca. La caldereta de llagosta antigament era cosa rara, cosa de quatre pescadors, perquè llavors no s'apreciava. L'autèntic plat nacional de l'illa és el senzill oliaigua, que es menjava a qualsevol panxó. Els pagesos, com el nostre avi Maties, en menjava per berenar, dinar i sopar. És d'allò més nutritiu, tot vegetal. Se sol acompanyar d'alguna altra menja com les figues, el meló, la síndria, cosa que contrasta dolç i salat d'una manera curiosa com sol passar amb la cuina de Menorca. Però n'hi ha que s'ho mengen amb patates frites!
Tot i ser el plat menorquí per excel·lència, els restaurants de Menorca just fins fa pocs dies s'hi han posat a oferir-lo a les cartes. La colla de bons xefs que ara tenim, seran capaços de fer-ne les variacions modernes que l'oliaigua es mereix.


Ingredients
Sofregit de
2 cebes grans
1 pebre verd
4 alls
1kg. de tomàtiga madura
Figues per acompanyar

Elaboració
Es fa el sofregit amb els ingredients, tallat a la juliana, amb oli verge d'oliva, dins un tià a foc lent. La cocció va a gustos. A vegades simplement s'escalda. Si el voleu més fi passau -lo per un colador per llevar-li les pipides, o llavors. Se sala al gust. S'hi afegeix un plat d'aigua per persona i just quan comença a bullir s'ha de retirar del foc. No s'ha de deixar bullir.
Al fons del plat es posen unes llesques primes de pa torrat, anomenades sopes. Els forns ja en venen de preparades.

divendres, 7 d’agost del 2015

Albergínies frites

Les albergínies són bones de qualsevol manera. A Menorca tenim unes albergínies que són d'un color una mica més blanquer que les fosques forasteres i, per suposat, són més gustoses. A ca nostra les feim de moltes maneres. La que presentam aquí és per acompanyar un plat o com un entrant. Es tracta d'una fritel·la senzilla que agradarà tothom. La tradició marca que es mengin amb un regalim de mel, cosa que és molt corrent en el menjar tradicional menorquí, açò de mesclar dolç i salat.
Ingredients
Albergínies
farina
sal i oli
mel

Elaboració
Es netegen les albergínies i es tallen en vuit trossos longitudinals, quatre de cada meitat. Es posen a bullir amb aigua uns quinze minuts i es deixen que s'escorrin. Una volta fredes s'han de salar i d'enfarinar. Llavors es fregeixen amb oli molt calent. Cal posar-ho damunt paper absorbent i ja està. Un mos cruixent deliciós, que es menja tant fred com calent.

divendres, 17 de juliol del 2015

Coca amb pebres tapada

Coca amb pebres tapada, però destapada també. La coca amb pebre vermells, escalivats al forn, és un clàssics dels estius menorquins. Tapada té l'aspecte d'una empanada. Creim que es tapa perquè el gust del pebre es manté més sucós, i com que no deixa eixugar tant, el pebre no queda tan sec com quan es fa la coca destapada. Si la voleu sofisticar, hi podeu afegir tonyina, espinacs, ous durs...


abans d'enfornar

la coca ja cuita







 Ingredients
Es fa la mateixa pasta que la coca salada ja explicada a l'entrada de la coca amb tomàtiga, consultau-la allà

6 Pebres  vermells escalivats o torrats
Alls, oli, sal
1 ou

Elaboració
S'estén una capa de pasta més gruixuda en una llauna untada d'oli. Convé que fan facin unes voreres tot al voltant. Sofregiu els pebres tallats en tires amb oli i alls dins una paella. Posau-hi els pebres tal com mostra la foto, quan els pebres són freds. Col·locau una capa de pasta més prima damunt, i feu-hi uns quants forats amb una forquilla. Finalment es pinta amb l'ou batut i s'enforna a 175º durant mitja hora aproximadament.

diumenge, 12 de juliol del 2015

Panadera de rotja

De panaderes n'hi ha un munt, de be, d'espàrrecs, de porc, de verdures... De les més sucoses, mai millor dit, és la que es fa amb un peix de carn excel·lent, la roja, pronunciat rotja, que a l'altre cap de l'illa en diuen cap roig. Panadera deu venir de pa i es devia referir a les sopes de pa que s'hi posaven. Ara hi posam patates. S'hi poden afegir altres verdures com mongetes verdes, carxofes, però amb un bon sofrit i les patates ja queda deliciós. Surt una mena de caldereta.



Ingredients
Rotja (a voler): dues de mitjanes
sofrit (alls, pebre verd, ceba, tomàtiga madura i juliverd)
patates
aigua o millor fumet fet amb els caps de la rotja
oli i sal

Elaboració
Primer es fa el sofregit en una tià, millor tallat en petit, però s'àvia Juanita el passa per la batedora una volta ja és cuit perquè queda més fi. Es pot sofregir el peix tallat a trossos dins mateix del sofregit. Després, a part es es bull el fumet amb els caps i peix de roca amb una mica de tomàtiga, ceba, all, àpit i sal. Es tira el brou colat dins el tià, més o menys un plat per persona. Finalment es tiren les patates escantellades i es deixen bullir uns deu minuts. Si no vols sofregir el peix, primer has de bullir les patates amb el brou i llavors s'hi afegeix el peix, que basta cinc minuts. Bon profit

dimarts, 7 de juliol del 2015

Púding d'ensaïmada

Cuina d'aprofitament. Després de Sant Joan sobren les ensaïmades, i una recepta per aprofitar-les és fer-ne un púding. A vegades és convenient de torrar l'ensaïmada dura. Per fer púding es pot aprofitar altres tipus de pastes ja passades com el pa, galetes estofades...


Ingredients
100 gr. de sucre
1 litre de llet sencera
4 ous frescs
ensaïmada
caramel

Elaboració
Es mesclen tots els ingredients, desfent l'ensaïmada en trossos. S'hi pot afegir una mica de vainilla o canyella o llimona. S'aboca en un motlo, no del tot ple perquè la massa puja amb l'escalfor. Es cou al forn a 175 º uns 30 minuts. Amb un escuradents es comprova si la massa és cuita si surt sec.

diumenge, 21 de juny del 2015

ensaïmada menorquina

Les famoses són les mallorquines, que a Menorca també es fan. Però l'ensaïmada que a casa fa s'àvia Juanita i que és la tradicional de les festes és una ensaïmada ben diferent. Ara que som a dos dies de les festes de Sant Joan, les cases es preparen les menges tradicionals d'aquesta celebració tan senyalada. Les nostres ensaïmades de festa són grosses, estofades, per compartir enmig de la taula i moltes vegades amb una escudella de xocolati espès per sucar-hi un bocí. Hi ha forns a Ciutadella que fan unes ensaïmades de Sant Joan delicioses. Aquesta ensaïmada, en una mida més petita són les que se serveixen a la convidada de caixers per les festes de Sant Joan.

Ingredients
1200gr farina de força
9 ous
400 sucre
250 gr sèu i mantega
50 gr llevat
Una tasseta d'aigua

Elaboració
 Es posa el sucre a la pastadora i mig got d'aigua teba amb 50 grams de llevat. Quan ja es fon s'hi posen els 9 ous sencers, abans convé que siguin batuts. Quan ja és ben mesclat s'hi tira  el saïm de porc (sèu) i la mantega i es trona a batre. La farina s'hi posa a poc a poc (un quilo), a vegades no cal tota la farina. Es torna a pastar fins que la tenim lligada  (s'àvia diu pasta fina). S'ha de deixar reposar 5 hores perquè estovi. Llavors es fa la tira recargolada per donar-li la forma d'ensaïmada i posada damunt un paper de forn es deixa estovar 5 hores més. S'enforna a 120 graus (foc fluix) durant una mitja hora. Quan és cuita i refredada es decora amb sucre en pols: neu dolça sobre el turó torrat.

Com es menja? els petits amb un tros de xocolati. Per berenar amb el cafè amb llet. Per les festes amb xocolati cuit. Ara per Sant Joan és una menjua imprescindible. Alerta amb els delicats de ventrell.





diumenge, 31 de maig del 2015

Carabassonets plens

Una meravella de la cuina tradicional menorquina. La gent de fora, i nosaltres també, els qualifica de primera categoria, juntament amb les albergínies plenes. Els carabassonets plens i les albergínies es fan de la mateixa manera. És un plat molt natural, plenament vegetarià i es pot servir a qualsevol panxó. Com que es menja fred i són bones de traginar, no solen faltar a les berenetes de vora la mar i a les festes de convidats. Hi ha moltes maneres de fer-ho i de gustos ben diferents. Aquesta és la nostra. La millor manera de menjar-s'ho és damunt una llesca de pa.

Ingredients
10 carabassonets
sofrit amb 2 cebes grosses, 2 tomàtigues madures, pebre verd i 5 alls (hi predomina la ceba)
molla de pa ( un coc)
2 ous
una mica de llet
tem
pa rallat
oli d'oliva
sal

Elaboració
Es posen a bullir amb aigua i sal els carabassonets, sense els tronxos i tallats per la mitat de pam llarg.
Després de 10 minuts, es retiren i es posen a escórrer perquè treuen molta d'aigua. Es fregeix el sofrit, ben cuit. Llavors es buida la popa dels carabassonets i s'afegeix al sofrit amb una mica de molla de pa banyat amb llet i es mescla. Quan aquesta pasta ja és freda, llavors s'hi posa dos o tres ous. N'hi ha que ho trituren molt. Dins una palangana es col·loquen les barques, o sigui les meitats dels carabassonets i s'omplen de la pasta feta. S'espolsa damunt el pa rallat i una mica ( o molt) de tem, dit també per qui no ho sap, farigola. Es rega d'oli d'oliva i se sala. Una volta preparada la palangana, s'enforna 30 minuts a 180 graus.

Coca d'albercocs

L'estrella de les coques de s'àvia Juanita. Diuen les seves vesines que és la millor coca de Ciutadella, amb permís de les coques del forn del Ranxo, també esplèndides. La combinació de la fruita lleugerament àcida amb la dolçor de la pasta fa que aquesta coca sigui de les més celebrades. Per suposat surten millors a principis d'estiu, quan maduren els petits albercocs dolcíssims de Menorca. La que presentam aquí, però, és feta amb talls d'albercocs en almívar.
Ingredients
300 gr. de patata bullida
150 gr. de mantega cuita
250 gr. de sucre
2 ous
80 o 100 gr, de llevat
800 gr. de farina de força

Elaboració
S'aixafa la patata bullida i es mescla amb el sucre i la mantega. Llavors s'hi afegeix els ous fins fer la pasta homogènia. S'esmicola amb els dits el llevat. Es deixa reposar tres o quatre minuts fins que el llevat es fon. Per acabar es posa poc a poc la farina i es pasta. Si es fa amb pastadora elèctrica no us cansareu tant. Amb les mans untades d'oli d'oliva es trona a pastar damunt la taula i es donen tocs enèrgics per estovar-la. Es torna a posar dins el bol i s'espera fins que tova molt, és a dir fins que creix ben bé el doble. S'unta una llauna d'oli i damunt s'hi posa un paper de barba i s'hi estén la pasta. Així ha de tornar a estovar per tercera vegada. Després s'hi col·loca la fruita (albercoc en aquest cas, però s'hi pot posar qualsevol altre fruita) No s'ha de pitjar la fruita dins la pasta, només posar-la damunt. Abans d'enfornar es posa sucre damunt la pasta, de forma generosa. Es posa al forn a 160 graus uns 20 minuts ( el forn ja ha de ser calent). Amb aquestes mesures dels ingredients surten dues coques de la mida d'una llauna. Convé de coure-les per separat. Per presentar-la es posa sucre en pols quan ja ha refredat.

Variant especial
Amb la mateixa pasta es fa la coca dolça amb sobrassada, un manera molt menorquina de combinar dolç i salat. Resulta sorprenent i deliciosa. Els menorquins amb la sobrassada feim de tot, i no només en sentit figurat.

dilluns, 4 de maig del 2015

Oliaigua amb espàrrecs


És del tot sorprenent que un plat com l'oliaigua no sigui una de les ofertes gastronòmiques més especials dels restaurants menorquins. Totes les cases tenen aquest plat incorporat de forma natural i habitual en les dietes, perquè a més de senzill, és econòmic, molt nutritiu, tradicional i d'un gust excel·lent. Per als menorquins l'oliaigua és l'emblema de la nostra cuina. És cuina de pobre, però d'una saviesa profunda, arrelada, assenyada... Antigament es menjava en tots els panxons, per berenar, per dinar, per sopar. El més normal és que els restaurants el donin a conèixer als turistes i també seria gran cosa que els xefs sabessin reinterpretar amb modernitat aquest plat excel·lent.  Hi ha per suposat moltes versions, moltes maneres de combinar ingredients. Avui hem pres molt de gust, perquè el nostre oliaigua preferit és el que feim amb espàrrecs verds, de ses nostres tanques.

Ingredients (per quatre persones)

un manat d'espàrrecs silvestres de Menorca
quatre grans d'all
quatre tomàtiques de ramellet
un pebre verd
una ceba
oli, sal (julivert si n'hi voleu)
llesques primes de pa per escaldar
un plat d'aigua per persona

Elaboració
Es sofregeixen les verdures per fer-ne un sofrit. Quan ja és cuit, s'hi tira l'aigua i se sala. Una volta bull l'aigua, es tiren els espàrrecs uns deu minuts. Finalment cadascú es posa les llesques de pa perquè s'escaldin dins el plat.

divendres, 1 de maig del 2015

Pilotes amb tomatigat

Plat popular, totes les cases en fan i és present també els dies de festa (tot i que per aquest plat cada dia pot ser una festa). És un dels cocs més demanats als bars de Ciutadella. No té cap secret i si els ingredients són de qualitat, resulta una delícia. Convé de fer un tomatigat casolà, ben cuit.


Ingredients

Carn picada de vedell o mesclada amb porc
Un ou
pa rallat
all i julivert
tomatigat
oli i sal

Elaboració
Es mescla la carn, una mica de sal, alls  i julivert tallat fi, pa ratllat i els ous. Es fa una pasta prou compacta perquè es pugui lligar i fer les pilotes. La mida de les pilotes va a gust de cadascú. Es fregeixen amb oli abundant fins quedar daurat i es retiren en un paper absorbent. Per fer la salsa de tomàtiga no cal dir com es fa perquè tothom en sap fer. Les tomàtigues són bones a l'estiu i molta gent, com nosaltres, ho prepara llavors dins pots en conserva. Hi posam una mica de sucre per llevar-li l'acidesa. La salsa de tomatigat es fa amb un quilo de tomàtiques escaldades per llevar-li la pell, un pebre verd i quatre grans d'all. Quan és cuit, i queda reduït d'aigua, s'hi afegeix un raig d'oli d'oliva verge, dues cullerades de sucre i sal. Si es vol fi, es passa per la batedora.

divendres, 17 d’abril del 2015

Suflé

No és de la cuina tradicional menorquina, però com que a Menorca feim molts de pastissets amb els quals només se necessiten els vermells dels ous, resulta que per aprofitar els blancs feim la merenga del suflé. Cuina d'aprofitament. El nostre suflé és senzill i barat: galetes maria banyades en licor i gelat de Can Torres, la merenga i el solem cremar amb una mica de conyac. Tothom sap que una volta feta s'ha de fer reposar dins el congelador perquè el gelat agafi consistència.


Ingredients
Un llit de galetes maria
cinc clares d'ous
1 litre de gelat Torres (vainilla)
sucre en pols
licor
conyac o whisky

Elaboració
En una recipient (cadascú elegeix la forma i la fondària) es col·loquen les galetes maria mullades de licor dolç (anís o vi moscatell). Damunt s'hi aboca el gelat desfet i a sobre el gelat la merenga. Es reserva al congelador unes quatre o cinc hores. Opcionalment, a l'hora de presentar, es calenta molt calent el conyac i just quan es tira damunt la merenga s'encén perquè torri una mica.