Mantecados

Ingredients:

1/2 quilo de farina
1/4 de quilo d'ametlles torrades
1/4 de seu
1/4 de sucre
4 vermells d'ou

Elaboració:

Torram la farina al forn. L'estenem bé perquè no faci grumolls. Si en fa, la colam per desfer-los. Mesclam la farina torradeta amb els altres ingredients fins obtenir una pasta.

Aprimam la pasta no tant d'un dit i anam tallant els mantecados amb un motllo o un got petit prèviament mullat amb farina.
Els coem al forn ja calent entre 15 o 20 minuts a 160 C.

Sardines a la planxa

Quan érem petits a casa menjàvem sobretot gerret. Ara ni se'n parla. El peix a la planxa és d'allò més bo i saludable. Res com la senzilla sardina. No hi ha res més fàcil, perquè avui et serveixen les sardines netes i preparades a punt per posar-les a la planxa, però no s'han d'escatar, perquè amb les escates, quan són cuites, es forma una crosta que resulta fàcil de llevar. No s'ha de posar res més que sal i oli, ja que la sardina sola és prou saborosa. Queda molt millor a la brasa, per suposat.
A la foto les acompanyam de carabassonet.

sardina oli i sal i prou

Greixera de monyaco


Ingredients per a una greixera petita:

- Mig quilo de monyaco
- Un panet de viena buit remullat dins llet
- Un poc de llimona rallada
- 200 grams de sucre
- 2 ous
- 1/2 paquet de potax (augmenta la consistència, espesseix)

Elaboració

Es bulleix el monyaco i es posa dins un bol.
Escalfam la llet per fondre el panet i el posam també dins el bol.
A continuació hi afegim els ingredients que falten: la llimona rallada, el sucre, els ous, els pols per espessir i ho ben remanam.
Es tira un poc de sucre per damunt o dos pessics petits de mantega.
Enfornam la greixera devers tres quarts d'hora a 150 C dins el forn ja calent

Conill amb pebre

Aquest és el segon plat derivat de la cuinada anterior. Els millors talls del conill de quan el feim amb canons es fan amb pebre vermell. Una delícia. Una altra.

Ingredients
Conill a trossos
Pebre vermell
Tomatigat
alls
sal i pebre (optatiu)
 oli

Elaboració
Sofreix els alls tallats en làmines. Tiram els pebres vermells en tires i un poc després s'hi posa el tomatigat amb el conill. Es remena per mesclar-ho bé.  Hem de tenir ja preparats els pebres cuits al forn, pelats i netejats. El tomatigat el fa més melós, i més gustós.

Canons amb conill

Els cuinons de s'àvia Juanita té la gràcia, com totes les cuines fetes amb la saviesa de la tradició, que ho aprofita tot. Avui presentam una cuinada en la qual es fan dos plats alhora: un per avui, un altre per dos o tres dies més tard. Quan feim conill aprofitam per fer canons amb els talls més pobres de carn i reservam els altres talls millors per fer-los amb pebre vermell.

Ingredients (per a 4 persones)
Mig conill
Sofrit (alls, pebre verd, tomàtiga, ceba)
3 fulles de llorer
oli d'oliva
sal i pebre
4 plats d'aigua
350 gr. de pasta de canons

Elaboració
Es sofregeixen els talls de conill amb oli d'oliva (verge extra). Es treuen i amb la mateixa paella es fa un sofrit d'alls, ceba, pebre verd i tomàtiga. Es cou prou, i millor si es tritura per fer-lo més fi. Llavors s'ha afegeix una mica d'aigua  i s'hi posen els talls de conill, les fulles de llorer i se sala. Quan el conill ja s'ha fet bla, fluix com a cotó, s'hi afegeix l'aigua suficient per als comensals (un plat d'aigua per hom) i s'hi fa bullir els canons. Amb permís de s'àvia Juanita, hi posam una cullerada de formatge parmesà rallat al gust de cadascú dins el plat. Cal que la pasta es bulli hora per hora, és a dir just quan s'ha de menjar, no es poden deixar reposar.

Cebes tendres dites calçots

No és tradicional de Menorca fer torrar cebes tendres al foc. Però d'ençà fa anys aquest costum culinari s'ha estès per Menorca i avui hi ha molta gent que quan arriba el temps en fa. Sempre hem tingut cebes tendres i les hem cuinat a la planxa. Des de Catalunya ens arriba el nom de calçots (perquè les cebes tendres per fer-se allargades s'han de "calçar", és a dir colgar de terra. S'acompanya de salsa romesco i són una meravella. cada any en torram a ca nostra. És ben senzill: tan sols s'han de torrar amb gala de foc viu. Noltros els enfilam en un fil de ferro perquè així resulta fàcil de girar-los d'un cop sense cremar-se. Un bon vi negre ho acaba.

Braç de gitano

No deixa de ser curiós que tengui aquest nom. L'ètnia referida es pot mostrar contenta perquè és un dolç suau, agradable i poc apegalós. La pasta es diu congret i el farcit normalment és de crema catalana però es pot omplir d'altres cremes o confitures.

Ingredients:
6 cullerades soperes de sucre
125 cl. d'aigua
6 ous
6 cullerades soperes de farina de força
1/2 sobre de Royal (llevat)
sèu (saïm) per untar el paper de barba

Elaboració
La crema catalana no ha de quedar tan espessa com la feta per als bunyols. No és necessari posar el vermell d'ou a la crema.
Per fer la pasta es mesclen els ingredients: el sucre i els vermells d'ous, s'hi afegeix la farina, les clares d'ous s'hi incorporen muntades. Finalment s'hi posa el llevat. La pasta s'estén en una palangrana o llauna damunt paper de barba untat de sèu. Es cou al forn a 150 gr. uns 20 minuts aproximadament, fins que agafa el color daurat.
Una volta treta del forn i es refreda, es posa la crema damunt la pasta i s'enrotlla. Per acabar el postre es pot posar sucre en pols.