Reportatge El sofrit de l'estiu

Cada estiu per aprofitar la temporada de verdures per al sofrit (tomàtigues, cebes, pebre) feim a casa una caldera de sofrit que llavors posam en pots de vidre reciclats i els guardam per tot l'hivern. És una feinada però té l'avantatge de disposar dels sabors de l'estiu en ple hivern. Tenir el sofrit fet et resol la meitat d'un dinar. Hem fet un reportatge fotogràfic.

escena campestre amb tomator al fons

la ceba tallada

varietat de tomàtiques madures

alls i pebres

al foc de llenya tot és més bo

feina final, els pots bullits per guardar-los

dos dels millors contribuents

Oliaigua, plat nacional de Menorca

Ja en vam parlar en una entrada anterior. Ara hi tornam amb la versió més tradicional. L'oliaigua és el plat per excel·lència de Menorca. La caldereta de llagosta antigament era cosa rara, cosa de quatre pescadors, perquè llavors no s'apreciava. L'autèntic plat nacional de l'illa és el senzill oliaigua, que es menjava a qualsevol panxó. Els pagesos, com el nostre avi Maties, en menjava per berenar, dinar i sopar. És d'allò més nutritiu, tot vegetal. Se sol acompanyar d'alguna altra menja com les figues, el meló, la síndria, cosa que contrasta dolç i salat d'una manera curiosa com sol passar amb la cuina de Menorca. Però n'hi ha que s'ho mengen amb patates frites!
Tot i ser el plat menorquí per excel·lència, els restaurants de Menorca just fins fa pocs dies s'hi han posat a oferir-lo a les cartes. La colla de bons xefs que ara tenim, seran capaços de fer-ne les variacions modernes que l'oliaigua es mereix.

Ingredients
Sofregit de
2 cebes grans
1 pebre verd
4 alls
1kg. de tomàtiga madura
Figues per acompanyar

Elaboració
Es fa el sofregit amb els ingredients, tallat a la juliana, amb oli verge d'oliva, dins un tià a foc lent. La cocció va a gustos. A vegades simplement s'escalda. Si el voleu més fi passau -lo per un colador per llevar-li les pipides, o llavors. Se sala al gust. S'hi afegeix un plat d'aigua per persona i just quan comença a bullir s'ha de retirar del foc. No s'ha de deixar bullir.
Al fons del plat es posen unes llesques primes de pa torrat, anomenades sopes. Els forns ja en venen de preparades.

Albergínies frites

Les albergínies són bones de qualsevol manera. A Menorca tenim unes albergínies que són d'un color una mica més blanquer que les fosques forasteres i, per suposat, són més gustoses. A ca nostra les feim de moltes maneres. La que presentam aquí és per acompanyar un plat o com un entrant. Es tracta d'una fritel·la senzilla que agradarà tothom. La tradició marca que es mengin amb un regalim de mel, cosa que és molt corrent en el menjar tradicional menorquí, açò de mesclar dolç i salat.

Ingredients
Albergínies
farina
sal i oli
mel

Elaboració
Es netegen les albergínies i es tallen en vuit trossos longitudinals, quatre de cada meitat. Es posen a bullir amb aigua uns quinze minuts i es deixen que s'escorrin. Una volta fredes s'han de salar i d'enfarinar. Llavors es fregeixen amb oli molt calent. Cal posar-ho damunt paper absorbent i ja està. Un mos cruixent deliciós, que es menja tant fred com calent.

Coca amb pebres tapada

Coca amb pebres tapada, però destapada també. La coca amb pebre vermells, escalivats al forn, és un clàssics dels estius menorquins. Tapada té l'aspecte d'una empanada. Creim que es tapa perquè el gust del pebre es manté més sucós, i com que no deixa eixugar tant, el pebre no queda tan sec com quan es fa la coca destapada. Si la voleu sofisticar, hi podeu afegir tonyina, espinacs, ous durs...

abans d'enfornar

la coca ja cuita

 Ingredients
Es fa la mateixa pasta que la coca salada ja explicada a l'entrada de la coca amb tomàtiga, consultau-la allà

6 Pebres  vermells escalivats o torrats
Alls, oli, sal
1 ou

Elaboració
S'estén una capa de pasta més gruixuda en una llauna untada d'oli. Convé que fan facin unes voreres tot al voltant. Sofregiu els pebres tallats en tires amb oli i alls dins una paella. Posau-hi els pebres tal com mostra la foto, quan els pebres són freds. Col·locau una capa de pasta més prima damunt, i feu-hi uns quants forats amb una forquilla. Finalment es pinta amb l'ou batut i s'enforna a 175º durant mitja hora aproximadament.

Panadera de rotja

De panaderes n'hi ha un munt, de be, d'espàrrecs, de porc, de verdures... De les més sucoses, mai millor dit, és la que es fa amb un peix de carn excel·lent, la roja, pronunciat rotja, que a l'altre cap de l'illa en diuen cap roig. Panadera deu venir de pa i es devia referir a les sopes de pa que s'hi posaven. Ara hi posam patates. S'hi poden afegir altres verdures com mongetes verdes, carxofes, però amb un bon sofrit i les patates ja queda deliciós. Surt una mena de caldereta.

Ingredients
Rotja (a voler): dues de mitjanes
sofrit (alls, pebre verd, ceba, tomàtiga madura i juliverd)
patates
aigua o millor fumet fet amb els caps de la rotja
oli i sal

Elaboració
Primer es fa el sofregit en una tià, millor tallat en petit, però s'àvia Juanita el passa per la batedora una volta ja és cuit perquè queda més fi. Es pot sofregir el peix tallat a trossos dins mateix del sofregit. Després, a part es es bull el fumet amb els caps i peix de roca amb una mica de tomàtiga, ceba, all, àpit i sal. Es tira el brou colat dins el tià, més o menys un plat per persona. Finalment es tiren les patates escantellades i es deixen bullir uns deu minuts. Si no vols sofregir el peix, primer has de bullir les patates amb el brou i llavors s'hi afegeix el peix, que basta cinc minuts. Bon profit

Púding d'ensaïmada

Cuina d'aprofitament. Després de Sant Joan sobren les ensaïmades, i una recepta per aprofitar-les és fer-ne un púding. A vegades és convenient de torrar l'ensaïmada dura. Per fer púding es pot aprofitar altres tipus de pastes ja passades com el pa, galetes estofades...

Ingredients
100 gr. de sucre
1 litre de llet sencera
4 ous frescs
ensaïmada
caramel

Elaboració
Es mesclen tots els ingredients, desfent l'ensaïmada en trossos. S'hi pot afegir una mica de vainilla o canyella o llimona. S'aboca en un motlo, no del tot ple perquè la massa puja amb l'escalfor. Es cou al forn a 175 º uns 30 minuts. Amb un escuradents es comprova si la massa és cuita si surt sec.

ensaïmada menorquina

Les famoses són les mallorquines, que a Menorca també es fan. Però l'ensaïmada que a casa fa s'àvia Juanita i que és la tradicional de les festes és una ensaïmada ben diferent. Ara que som a dos dies de les festes de Sant Joan, les cases es preparen les menges tradicionals d'aquesta celebració tan senyalada. Les nostres ensaïmades de festa són grosses, estofades, per compartir enmig de la taula i moltes vegades amb una escudella de xocolati espès per sucar-hi un bocí. Hi ha forns a Ciutadella que fan unes ensaïmades de Sant Joan delicioses. Aquesta ensaïmada, en una mida més petita són les que se serveixen a la convidada de caixers per les festes de Sant Joan.

Ingredients
1200gr farina de força
9 ous
400 sucre
250 gr sèu i mantega
50 gr llevat
Una tasseta d'aigua

Elaboració
 Es posa el sucre a la pastadora i mig got d'aigua teba amb 50 grams de llevat. Quan ja es fon s'hi posen els 9 ous sencers, abans convé que siguin batuts. Quan ja és ben mesclat s'hi tira  el saïm de porc (sèu) i la mantega i es trona a batre. La farina s'hi posa a poc a poc (un quilo), a vegades no cal tota la farina. Es torna a pastar fins que la tenim lligada  (s'àvia diu pasta fina). S'ha de deixar reposar 5 hores perquè estovi. Llavors es fa la tira recargolada per donar-li la forma d'ensaïmada i posada damunt un paper de forn es deixa estovar 5 hores més. S'enforna a 120 graus (foc fluix) durant una mitja hora. Quan és cuita i refredada es decora amb sucre en pols: neu dolça sobre el turó torrat.

Com es menja? els petits amb un tros de xocolati. Per berenar amb el cafè amb llet. Per les festes amb xocolati cuit. Ara per Sant Joan és una menjua imprescindible. Alerta amb els delicats de ventrell.